Andrea Chénier / Òpera, Giordano

00:00 Presentació 02:10 Obertura /Acte 1 29:30 Acte 2 55:44 Acte 3 01:35:44 Acte 4 Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Producció: The New National Theatre Foundation Tokio El “drama istorico“ “Andrea Chénier“, en quatre actes, amb música d’Umberto Giordano i llibret de Luigi Illica, es va estrenar el 1896 al Teatro alla Scala de Milà amb un èxit important. El mateix any passà a Nova York, i molt aviat als principals teatres europeus i americans (s’estrenà al Liceu el 1898). L’acció té lloc a la França de la Revolució, des dels seus inicis -estiu del 1789- fins als darrers dies del règim del Terror (juliol del 1794). Aquesta òpera es considera una de les grans obres del verisme. Definida com a “drama istorico“, el protagonista és, efectivament, un personatge real i famós en el món literari francès, el poeta André Chénier (1762-1794), nascut a Constantinoble de pare francès i mare grega, que va escriure una interessant obra literària a cavall del neoclassicisme i el primer romanticisme, i que va morir a la guillotina al final del període del Terror, el 25 de juliol del 1794, molt poc abans de la caiguda de Robespierre, per haver denunciat els excessos d’una revolució que inicialment havia tingut totes les seves simpaties. L’argument - obra de Luigi Illica, un dels llibretistes de “Tosca“- recull la personalitat noble i generosa del protagonista i el seu tràgic final, però crea, a més, una trama literària que vol donar una imatge convincent del clima i el context dels darrers anys de la Revolució Francesa. Al costat dels sentiments apassionats i nobles dels dos protagonistes principals ?el sensible i generós poeta Andrea Chénier, la delicada i vulnerable Maddalena de Coigny, jove noble que l’estima i el segueix al suplici?, és un encert la figura interessant de Carlo Gerard, antic majordom de la família de Maddalena, que ha esdevingut un dels homes forts de Robespierre, però que és capaç de sentir pietat i conserva el sentit de la justícia, i que finalment intenta salvar els que havia considerat enemics de classe. Un altre protagonista, encara, és el poble francès, que intervé en els esdeveniments històrics que es narren, que l’òpera fa reviure en els cants patriòtics i revolucionaris del cor. El temperament impetuós i passional de Giordano i la seva rica vena melòdica troben en la sanguinària intriga i en els sentiments desfermats d’aquest drama un camp adequat per als aspectes més emocionants i fins declamatoris de la seva escola, però sempre amb una partitura molt ben estructurada i una gran elegància d’estil. Al costat d’una orquestra brillant i acolorida i de moments corals de gran efecte, ens dóna alguns dels moments més extraordinaris del melodrama italià, com la improvisació de Chénier en el primer acte, “Un dì all’azzurro spazio“, que canta a l’amor i evoca la misèria i el sofriment dels humils, i que és una de les àries més estimades pels tenors italians, o l’ària “La mamma morta“ de Maddalena, d’un lirisme exquisit.